Arribada a LA

Ja fa casi tres setmanes que vam arribar.
Després d'un viatge amb avió impressionant, els nens només van dormir una hora, i quan es van despertar quedaven 8 hores i mitja per arribar, ja us ho podeu imaginar, una experiència religiosa, vam arribar a l'hotel cap a les 4 de la tarda, vam anar a dormir i no ens vam despertar fins el dia següent.
Vam dedicar el primer dia a inspeccionar el territori i a partir del segon dia vam començar la recerca d'un lloc per viure, després de mirar a Brentwood, Westwood, Century City i Santa Monica, vam decidir que ens centraríem en aquesta última, sembla haver-hi més famílies amb nens, bones escoles i l'entorn és molt maco. A més te un sistema d'autobusos que et porten a tot arreu per 75 centaus i el Guillem tarda 20 minuts per arribar a UCLA.
Los Angeles és una extensió immensa urbanitzada amb construccions de 2 o 3 plantes, carrers molt amples i amb zones d'edificis alts que surten com bolets de tant en tant, segons la zona sembla una mica desolat, no hi ha gent als carrers, el cablejat elèctric sembla molt antic i n'hi ha per tot arreu, i no només està creuat per varies autopistes de 8 o 10 carrils, també, cada 4 o 5 carrers hi ha Boulevards, que son com la Diagonal o la Meridiana. La gent va en cotxe fins al WC, amb uns cotxes enormes d'unes marques molt estranyes. Los Angeles ve a ser com una comarca en extensió administrada com una ciutat i Santa Monica és una petita ciutat independent, em recorda una mica a la zona dels xalets de Sitges, amb molts arbres i plantes exòtiques i amb cases baixes, de 2 o 3 pisos o unifamiliars.
Trobar casa no està sent fàcil, ser immigrant a un país no Europeu te els seus inconvenients, aquí verifiquen tots els teus antecedents econòmics i criminals i com que acabem d'arribar no en tenim i és difícil que es fiïn de nosaltres. De moment estem en un petit apartament, d'aquests que lloguen a turistes per setmanes, i esperem trobar alguna cosa aviat per mudar-nos a finals de mes.
Els nens estan molt excitats, troben a faltar la família, la Secuita i els seus amics de Nulles. S'estimen molt, juguen junts i s'alien per fer el gamberro (si segueixen així el Guillem i jo haurem de demanar ajuda psiquiàtrica), no paren... L'Aurora el Dilluns comença natació i dansa al YMCA (el centre cívic de Santa Monica que està super bé) i ja estan els dos pre-inscrits per començar el cole el mes aviat possible ... això ha estat més fàcil del que em pensava, el sistema d'escoles públiques funciona molt bé i a Santa Monica te molt bon prestigi. Potser amb l'Arturo, per no tenir 3 anys, hauré d'esperar una mica, però de moment, intentarem fer el que es fa a les vacances, fer turisme i anar a la platja, i aprofitaré per disfrutar d'ells (el que aquests petits micos em deixin)...
Acabo per avui, tot i que hem passat alguns moments crítics, estem molt bé, estem descobrint moltes coses noves i cada activitat és una aventura.
Ja us seguiré explicant, molts records a les nostres famílies i amics.