Bueno, el fin de semana pasado nos trasladamos al que será nuestro apartamento durante el próximo año, por lo menos. Nos decidimos definitivamente por Santa Monica, porque como comenté en mi anterior post, es la zona que nos ha parecido más "family friendly" y mejor comunicada con UCLA.
Los lindos gatitos, Hobbes y Ulises, ya están aquí, llegaron hace una semana, les tendríais que haber visto la cara de estrés después del viaje en avión, la verdad es que son unos cosmopolitas y en seguida se pusieron a explorar los alrededores de nuestro anterior apartamento, pero al trasladarnos, parecían bastante enfadados con el nuevo hogar y se pasaron dos días metidos en los armarios de la cocina, ahora ya salen, sobre todo cuando los niños se van a dormir, y da gusto tenerlos en casa, son una señal de normalidad, y como dice mi madre, ya va bien tener un poco de normalidad...
La otra novedad es que Aurora y Arturo ya tienen colegio, esta bastante cerca de casa y estamos muy contentos con el hallazgo, sobre todo, es una tranquilidad para que yo pueda buscar trabajo, y muy positivo para mi salud mental. Aurora ya ha empezado a asistir a la escuela de verano, 3 días por semana y Arturo empezará en Septiembre, con el calendario escolar. Os debe parecer una cosa normal pero es que aquí los niños no tienen escolarización obligatoria hasta los 5 años y el "pre-school" a parte de costar una fortuna, está saturado, así que hemos sido muy afortunados encontrando esta escuela. Aurora también ha empezado clases de ballet (la tendríais que ver con el tu-tu) y esta hecha una sirenita en sus clases de natación. El pobre Arturo aun es muy pequeño y no lo quieren en ningún sitio hasta que no le quite los pañales, y en eso estamos, hemos comprado un súper orinal, pero está muy tozudo y no le da la gana de sentarse, monta unos dramas...
Hoy estoy en el Starbucks de mi barrio conectada a Internet (aun no tenemos conexión en casa), ya que he empezado a buscar trabajo, de momento parece que en UCLA hay oportunidades interesantes para mi, espero recibir el permiso de trabajo en los próximos dos meses y para entonces haber encontrado algo para empezar enseguida. Tengo muchas ganas de volver a la vida laboral, y económicamente será una tranquilidad, ya que aquí la vida es muy cara, parece haber un mito en España sobre lo barato que es todo en los USA, y no es más que eso, puro mito, ya que aquí te cobran $50 hasta por ir al baño, y no os quiero contar si eres inmigrante... Guillermo me ha dado la tarde libre y se ha llevado a los niños al parque de la playa, ese que sale en "Españoles en el Mundo" donde están los "tíos cachas" haciendo ejercicio, sí, sí.
La evaluación después de un mes en "yanquilandia", como lo llaman algunos amigos, está "en construcción", hay momentos en los que cogería el primer avión, hay otros en los que pienso que esta experiencia se merece una oportunidad. Empezar de cero en un país nuevo no es fácil, sobre todo cuando la cultura es tan diferente a la tuya, llevas dos niños pequeños en la mochila (y dos gatos, los amantes de los animales me entenderán), y dependes del trabajo para sobrevivir. De momento tengo que decir que esta me parece una cultura de contradicciones y de extremos, aquí todo el mundo practica el yoga, pero luego ni dios se para en los pasos de cebra cuando intento cruzar con los dos niños pegando saltos en el cochecito, o en la esquina puede haber un "Porsche" forrado de cuero (si, tal y como suena) y al lado un homeless hablando solo, enfermo y en la calle porque no puede pagar el seguro médico. Por otro lado hay instituciones fantásticas como los YMCA (todos hemos bailado la canción en la Disco, eh?) donde te cuidan a los niños para que puedas practicar ejercicio y hay toda clase de actividades para niños a un precio muy razonable. Y en el área profesional, parece el país de las oportunidades, desde luego más oportunidades que en España tanto en cantidad, como en calidad y en diversidad.
Lo qué si tengo claro a estas alturas, es que aquí todo tiene un precio, y todo se puede negociar.
Besos para todos.
sábado, 7 de agosto de 2010
jueves, 15 de julio de 2010
Arriving to LA
It's been 3 weeks since we arrived.
After a terrible flight, and not because of turbulence, my lovely kids were incharge of entertainment, they slept 1 hour out of 12 hours flight, if any of you remember the film "Snakes on a plane", it should have been "(my)Children on a plane" there were several moments I felt like jumping through the emergency exit... anyway, after such a lovely flight we arrived to the Hotel and slept through to the next day.
Our priorities were 1st explore the area, 2nd get a flat, 3rd get a car? after one day exploration we decided to focus on Santa Monica, it has a nice environment, nice houses, near the beach and is family friendly, with good schools, and also has a very good bus network, cheap, and it takes you to UCLA in 20 min. (3rd priority evaporated when we found out not so cheap 2nd hand car prices, and impossibility to get credit).
Los Angeles is a huge extension of low buildings, with small areas of really tall buildings that emerge like mushrooms here and there, depending on the area it seems a little devastated, there are no people on the streets, the electricity cables are everywhere and very old, and it is crossed by several 8 rails motorways, plus the Boulevards (wide avenues) every 4 streets. People here use the car for everything, there are McAutos, IceCreamAutos, BankAutos...
Santa Monica is a small town part of LA County, it has a tropical feel with palm trees everywhere, lots of Cafes with people seating outside, and family houses or small apartment blocks.
Although finding a house hasn´t been easy, I used to empathise with all my non-European friends in the UK, now I feel am in their skins, it is difficult for landlords to trust you, especially when you don't have credit history in the country, on the other hand you have to pay huge taxes every time you move a finger. At the end it seems we have found a nice apartment where we will be moving at the beginning of August. In the meantime we are staying in a Holiday flat, small but enough for a month with a reasonable price.
Arturo and Aurora are overexcited, they miss the family and their friends and they seem a little disturbed. They bond together to play which is lovely and very sweet, but also to act like hooligans, specially against mum... I'm telling you I am considering either asking for psychiatric aid or enrolling Aurora in a full time summer sports camp... Aurora is already attending swimming and "creative movement" lessons at the Community Centre (YMCA), and pre-enrolled for pre-school, hopefully to start in September, Arturo may have to wait until December.
My work permit is in course, I will have to wait around 3 months, in the meantime I am having lots of ideas about my future "Spanish Cooking Business", and also looking for a more realistic work until I am brave enough to launch my own stat-up...
If I don't end admitted to a mental hospital I will try to enjoy my children and husband as much as possible, going to the beach, travelling around and enjoying the sun of California.
I will keep you updated about this adventure, love and kisses to our family and friends.
After a terrible flight, and not because of turbulence, my lovely kids were incharge of entertainment, they slept 1 hour out of 12 hours flight, if any of you remember the film "Snakes on a plane", it should have been "(my)Children on a plane" there were several moments I felt like jumping through the emergency exit... anyway, after such a lovely flight we arrived to the Hotel and slept through to the next day.
Our priorities were 1st explore the area, 2nd get a flat, 3rd get a car? after one day exploration we decided to focus on Santa Monica, it has a nice environment, nice houses, near the beach and is family friendly, with good schools, and also has a very good bus network, cheap, and it takes you to UCLA in 20 min. (3rd priority evaporated when we found out not so cheap 2nd hand car prices, and impossibility to get credit).
Los Angeles is a huge extension of low buildings, with small areas of really tall buildings that emerge like mushrooms here and there, depending on the area it seems a little devastated, there are no people on the streets, the electricity cables are everywhere and very old, and it is crossed by several 8 rails motorways, plus the Boulevards (wide avenues) every 4 streets. People here use the car for everything, there are McAutos, IceCreamAutos, BankAutos...
Santa Monica is a small town part of LA County, it has a tropical feel with palm trees everywhere, lots of Cafes with people seating outside, and family houses or small apartment blocks.
Although finding a house hasn´t been easy, I used to empathise with all my non-European friends in the UK, now I feel am in their skins, it is difficult for landlords to trust you, especially when you don't have credit history in the country, on the other hand you have to pay huge taxes every time you move a finger. At the end it seems we have found a nice apartment where we will be moving at the beginning of August. In the meantime we are staying in a Holiday flat, small but enough for a month with a reasonable price.
Arturo and Aurora are overexcited, they miss the family and their friends and they seem a little disturbed. They bond together to play which is lovely and very sweet, but also to act like hooligans, specially against mum... I'm telling you I am considering either asking for psychiatric aid or enrolling Aurora in a full time summer sports camp... Aurora is already attending swimming and "creative movement" lessons at the Community Centre (YMCA), and pre-enrolled for pre-school, hopefully to start in September, Arturo may have to wait until December.
My work permit is in course, I will have to wait around 3 months, in the meantime I am having lots of ideas about my future "Spanish Cooking Business", and also looking for a more realistic work until I am brave enough to launch my own stat-up...
If I don't end admitted to a mental hospital I will try to enjoy my children and husband as much as possible, going to the beach, travelling around and enjoying the sun of California.
I will keep you updated about this adventure, love and kisses to our family and friends.
sábado, 10 de julio de 2010
Arribada a LA
Ja fa casi tres setmanes que vam arribar.
Després d'un viatge amb avió impressionant, els nens només van dormir una hora, i quan es van despertar quedaven 8 hores i mitja per arribar, ja us ho podeu imaginar, una experiència religiosa, vam arribar a l'hotel cap a les 4 de la tarda, vam anar a dormir i no ens vam despertar fins el dia següent.
Vam dedicar el primer dia a inspeccionar el territori i a partir del segon dia vam començar la recerca d'un lloc per viure, després de mirar a Brentwood, Westwood, Century City i Santa Monica, vam decidir que ens centraríem en aquesta última, sembla haver-hi més famílies amb nens, bones escoles i l'entorn és molt maco. A més te un sistema d'autobusos que et porten a tot arreu per 75 centaus i el Guillem tarda 20 minuts per arribar a UCLA.
Los Angeles és una extensió immensa urbanitzada amb construccions de 2 o 3 plantes, carrers molt amples i amb zones d'edificis alts que surten com bolets de tant en tant, segons la zona sembla una mica desolat, no hi ha gent als carrers, el cablejat elèctric sembla molt antic i n'hi ha per tot arreu, i no només està creuat per varies autopistes de 8 o 10 carrils, també, cada 4 o 5 carrers hi ha Boulevards, que son com la Diagonal o la Meridiana. La gent va en cotxe fins al WC, amb uns cotxes enormes d'unes marques molt estranyes. Los Angeles ve a ser com una comarca en extensió administrada com una ciutat i Santa Monica és una petita ciutat independent, em recorda una mica a la zona dels xalets de Sitges, amb molts arbres i plantes exòtiques i amb cases baixes, de 2 o 3 pisos o unifamiliars.
Trobar casa no està sent fàcil, ser immigrant a un país no Europeu te els seus inconvenients, aquí verifiquen tots els teus antecedents econòmics i criminals i com que acabem d'arribar no en tenim i és difícil que es fiïn de nosaltres. De moment estem en un petit apartament, d'aquests que lloguen a turistes per setmanes, i esperem trobar alguna cosa aviat per mudar-nos a finals de mes.
Els nens estan molt excitats, troben a faltar la família, la Secuita i els seus amics de Nulles. S'estimen molt, juguen junts i s'alien per fer el gamberro (si segueixen així el Guillem i jo haurem de demanar ajuda psiquiàtrica), no paren... L'Aurora el Dilluns comença natació i dansa al YMCA (el centre cívic de Santa Monica que està super bé) i ja estan els dos pre-inscrits per començar el cole el mes aviat possible ... això ha estat més fàcil del que em pensava, el sistema d'escoles públiques funciona molt bé i a Santa Monica te molt bon prestigi. Potser amb l'Arturo, per no tenir 3 anys, hauré d'esperar una mica, però de moment, intentarem fer el que es fa a les vacances, fer turisme i anar a la platja, i aprofitaré per disfrutar d'ells (el que aquests petits micos em deixin)...
Acabo per avui, tot i que hem passat alguns moments crítics, estem molt bé, estem descobrint moltes coses noves i cada activitat és una aventura.
Ja us seguiré explicant, molts records a les nostres famílies i amics.
Després d'un viatge amb avió impressionant, els nens només van dormir una hora, i quan es van despertar quedaven 8 hores i mitja per arribar, ja us ho podeu imaginar, una experiència religiosa, vam arribar a l'hotel cap a les 4 de la tarda, vam anar a dormir i no ens vam despertar fins el dia següent.
Vam dedicar el primer dia a inspeccionar el territori i a partir del segon dia vam començar la recerca d'un lloc per viure, després de mirar a Brentwood, Westwood, Century City i Santa Monica, vam decidir que ens centraríem en aquesta última, sembla haver-hi més famílies amb nens, bones escoles i l'entorn és molt maco. A més te un sistema d'autobusos que et porten a tot arreu per 75 centaus i el Guillem tarda 20 minuts per arribar a UCLA.
Los Angeles és una extensió immensa urbanitzada amb construccions de 2 o 3 plantes, carrers molt amples i amb zones d'edificis alts que surten com bolets de tant en tant, segons la zona sembla una mica desolat, no hi ha gent als carrers, el cablejat elèctric sembla molt antic i n'hi ha per tot arreu, i no només està creuat per varies autopistes de 8 o 10 carrils, també, cada 4 o 5 carrers hi ha Boulevards, que son com la Diagonal o la Meridiana. La gent va en cotxe fins al WC, amb uns cotxes enormes d'unes marques molt estranyes. Los Angeles ve a ser com una comarca en extensió administrada com una ciutat i Santa Monica és una petita ciutat independent, em recorda una mica a la zona dels xalets de Sitges, amb molts arbres i plantes exòtiques i amb cases baixes, de 2 o 3 pisos o unifamiliars.
Trobar casa no està sent fàcil, ser immigrant a un país no Europeu te els seus inconvenients, aquí verifiquen tots els teus antecedents econòmics i criminals i com que acabem d'arribar no en tenim i és difícil que es fiïn de nosaltres. De moment estem en un petit apartament, d'aquests que lloguen a turistes per setmanes, i esperem trobar alguna cosa aviat per mudar-nos a finals de mes.
Els nens estan molt excitats, troben a faltar la família, la Secuita i els seus amics de Nulles. S'estimen molt, juguen junts i s'alien per fer el gamberro (si segueixen així el Guillem i jo haurem de demanar ajuda psiquiàtrica), no paren... L'Aurora el Dilluns comença natació i dansa al YMCA (el centre cívic de Santa Monica que està super bé) i ja estan els dos pre-inscrits per començar el cole el mes aviat possible ... això ha estat més fàcil del que em pensava, el sistema d'escoles públiques funciona molt bé i a Santa Monica te molt bon prestigi. Potser amb l'Arturo, per no tenir 3 anys, hauré d'esperar una mica, però de moment, intentarem fer el que es fa a les vacances, fer turisme i anar a la platja, i aprofitaré per disfrutar d'ells (el que aquests petits micos em deixin)...
Acabo per avui, tot i que hem passat alguns moments crítics, estem molt bé, estem descobrint moltes coses noves i cada activitat és una aventura.
Ja us seguiré explicant, molts records a les nostres famílies i amics.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)